És això l'instint maternal..?

27 d'abril de 2019

Si vos dic la veritat, no sent cap enveja de les dones que ixen a les revistes i llibres de maternitat mostrant una felicitat permanent i parlant d'un instint maternal que ja van sentir molt abans de quedar-se embarassades. En el meu cas no ha sigut ni una cosa ni l'altra. 

Cert és que tenir nàusies i marejos que acaben en una baixa laboral no ajuda. Perquè això significa no trobar-se bé i tenir més temps per pensar. Si això li sumes certa (molta) tendència a la negativitat...Vos ho podeu imaginar. Negre botifarra (blanco y en botella). Hauríem de parlar clar, perquè els somriures i la felicitat mai no són permanents. La tristesa tampoc. Ni durant els nou mesos que dura un embaràs.

A mi m'agradaria participar en una d'aquestes revistes maternals i parlar dels dubtes i de la por. M'agradaria que em preguntaren i em donaren llicència per expressar tot el que sent, sense ser censurada després si les meues paraules són políticament incorrectes. Imagine que em dirien "mala mare" ja abans de parir.

Des de fa unes setmanes (i encara amb malestars típics) la meua panxa comença ha començat a unflar-se, les ecogafies van deixant veure ja una silueta prou clara i ja sabem el sexe del nostre bebé. I no és fins eixe moment en què jo he sentit que em despertava. Abans d'eixe moment el que jo he sentit no són unes ganes irremeiables de cuidar una criatura. El que he sentit és por. I res més. Por de no saber, de no ser capaç, de que es morga de sobte una nit mentre jo dorm.
Posar-li sexe al bebé ha suposat imagnar-li una cara i anar pensant en noms. Per a mi, aquest ha sigut el moment en què el meu cervell ha fet clic, i no abans. 
Per això dic que em sorprenen eixes mares felices de revistes que parlen d'un instint maternal innat. El meu, què voleu que vos diga, va creixent a mesura que em creix la panxa i tinc més informació sobre allò que porte dins.

Així m'he anat sorprenent, aquests últims dies, tocant-me la panxa de forma més o menys inconscient, despertant-me a les quatre de la matinada un poc agobiada per tot el que hi ha per fer i tot el que necessite saber i no sé, preguntant-me quan començaré a notar moviments dins meu i si seré capaç de criar una altra persona, tenint en compte que de vegades m'oblide de mi mateixa. 

És això l'instint maternal? Em pregunte de vegades.


No hay comentarios: