Benvinguda al món...

Estimada filla:

Has vingut al món de forma animal. Perquè el part és això: un procés molt brutal i animal. 

Em sorprén la resistència que hem tingut, les dos. Jo per suportar el dolor, tu tantes hores sense aigua ahí dins. I al final, una explosió, literal, en què s'han unit els meus últims gemecs i el teu primer plor.

Diuen que venim a la vida plorant, com si es tractara d'una cosa dolenta. En realitat el primer plor significa que respires. I tu has vingut al món respirant ben fort.

Bruta de sang i calenta encara per la calor del meu interior, has plorat i respirat damunt meu. I jo, destrossada, no he pogut fer res més que sentir-me més animal que mai. Perquè els humans també som animals.

Has vingut al món per ser la meua filla i agraïsc que m'hages triat com a mare. Però sobre tot, has vingut al món a ser lliure. Arribarà el dia en què tu te n'aniràs i seràs lliure.

Jo, en canvi, sempre estaré ahí.

Benvinguda al món, Alexandra.

1 comentario:

Carol dijo...

He leído escritos tuyos Sole, casi todos y hay muchos que adore pero este me ha emocionado y me he sentido identificada, beso enorme y fuerza campeona...Bienvenida Alexandra.