8M

8 de març de 2020

Quan tenia 9 o 10 anys, els xics de la meua classe triaven entre jugar a futbet, a vaques o a tocar culs a les xiques.

Als 14 anys, tornant del poliesportiu a casa, un xic del poble (un any major que jo) em va seguir al darrere i em va apretar el cul justet quan ficava la clau de casa per entrar.

Als 17 anys, un professor de música s'oferia a dur-me a casa amb el cotxe després d'un concert que acabava tard. Em va besar, contra el vidre del copilot, sense donar-me temps ni a reaccionar. Jo en tenia 17. Ell 33.

Quan estudiava a València, de camí a casa d'una amiga i a l'altura del Mestalla, un home amb el què em vaig creuar em va tocar una mamella. Sense intercanviar paraula.

Quan vaig treballar a l'escola del meu poble vaig tenir una relació amb un company de feina que va aconseguir que deixés d'anar amb les amigues, que deixés d'anar amb la banda a tocar, que no anigués a veure a ma mare. Quan vaig decidir posar fi, ell va decidir que era el principi per a ell. I m'esperava a la porta de l'aula per dir-me, dia sí i dia també que m'estimava i que ho sentia, després de dir-me lo guarra que era. Aparcava a la porta de ma casa. Eixia pel meu poble, anava als llocs on anava jo, molestava a les meues amistats, feia carasses als meus pares quan se'ls creuava pel carrer. Vaig estar un estiu sense eixir de casa sola. Vaig triar altre centre per al cus següent.

Ell segueix allí.

I me'n deixe moltes, de situacions semblants. 

Així que no digueu que el feminisme és el contrari del masclisme. Jo sóc feminista i no vull res d'això per a cap home. 

El que passa és que tenen por, els masclistes. Por de que volguem fer amb ells el que ells porten fent amb nosaltres durant tota la vida.

El futur serà feminista.

O  no serà.


No hay comentarios: