Les dues cares de la Lluna

20 de Setembre de 2007


Diuen que la Lluna té dos cares, i ací sempre vem la mateixa. En realitat tot té una explicació científica, i és que, la Terra tarda el mateix temps en rotar sobre sí mateixa, que la lluna sobre sí mateixa i sobre la Terra. De manera, que totes dues acaben de pegar la volta al mateix temps...


Si imagine que sóc la Lluna, he d'imaginar també que tinc dos cares. Una que es veu, i altra que no.
La que es veu deixa a l'aire aspectes que no defineixen massa bé qui sóc, però que donen una imatge de mi més bé alegre, o viva, a la vegada que un poc tancada o discreta.
La que no es veu, potser té més aspectes que em definirien, però que no es veuen a simple vista, perquè sempre queden tapats, ja que no em dona temps a pegar la volta tan ràpid sobre mi mateixa!
De manera que, en tot açò, cobra una especial importància el temps. I és que, depenent del temps que tinguem per conèixer-nos, es veurà una cara o altra. O potser ens quedem a mitges, i aleshores es crea una imatge de mi un poc confusa.

És per això que, si pregunteu per ahí sobre mí, trobareu diverses opinions, que no sempre seran bones. Però que, com he dit, dependran del temps compartit en eixa persona.

2 comentarios:

Jorge dijo...

Yo tengo un tiempo de rotación muy lento. Sí, en general soy un poquito lentito en todo, jeje. Muchas veces no dejo ver la otra cara. A no ser que haya alcohol por en medio que entonces empiezo a dar tantas vueltas que ni yo sé en que cara me encuentro...

NaNDo dijo...

Sole, si tu eres la festa en persona, jejeje. Jo també tinc dues cares, i també depen de l'entorn... sé que al treball sóc prou serio i callat, però després quan ixc se me'n va l'olla.

A molta gent que em coneix només del treball li costa creure que, per exemple, jo faja teatre i diga tantes xorrades. Igual es que em prenc massa en serio que s'ha de saber estar en cada moment... :|