Les Festes

4 de Setembre de 2007


Jo no m'he sentit mai castelluda. En fins, sóc de Castalla, però mai he sentit eixe sentiment...El sentiment de pertànyer a un lloc, de sentir-te orgullosa de ser d'allí, etc. De manera que no faré ara ací massa lloances del meu poble.


Potser, en la competitivitat evident entre Castalla i Onil, sempre pareix que que si que porte dins eixe sentiment, però crec que no és més que una interpretació del que se suposa que la gent espera.
Quan la gent, en València, em preguntava d'on era, no responia"de Castalla", sense més. Solia respondre "D'un poble d'Alacant", i només deia el nom si l'interlocutor insistia en saber la meua procedència geogràfica.

Jo no conec cada carrer del meu poble. De vegades, com quan era menuda, em perc entre els carrers de la farmàcia de baix, perquè em pareixen tots iguals. I no sé bé on es troba la perruqueria (de la qual no faré propaganda sense rebre una donació econòmica...), i per anar al centre de salut sempre pegue més volta de la que toca, perquè no sé encara quin carrer em porta directament al lloc.


De manera que, si algún dia voleu que vos indique on es troba la CAM de baix, la farmàcia d'Enrique Reus, o l'Herboristeria...més val que no em demaneu a mi indicacions, perquè acabareu pegant voltes com a tontos.


Tampoc he ixit mai de festera, de menuda volia ixir de pirata, perquè les amigues ixien de pirates.
Després, quan vaig començar a tocar en la banda, volia ixir de mora groga, perquè les marxes mores em pareixen més boniques, més plenes alhora de desfilar.
També vaig voler ixir de marinera, perquè són els únics que porten el "trage de marrano" tots iguals, i quan veus desfilar a tota la comparsa, en realitat veus una reata de formigues totes blaves.

Al final, crec que no podria ixir en cap comparsa, perquè desfilant estaria pendent de la banda, de la marxa que van tocant, i de les notes que faria el flautí en cada pentagrama. (I potser, de si l'esquadra de davant porta el pas bé).


Tot açò no vol dir que no disfrute les festes, perquè les disfrute, però no com una castelluda de pura cepa.


Estes festes han sigut especials, perquè cada moment ha estat acompanyat per persones distintes, i que curiós, ninguna d'elles castelluda. (O les que eren castelludes, tampoc es que estiguen massa apegades al poble...).

El que si puc dir que em causa formiguetes a l'estomag, i provoca una necessitat d'eixir al carrer en festes, és la música. És sentir les notes de "Tomàs Ferrús", en cada diana, encara que passe per davall de la meua finestra i em trenque el son.


I adonar-te'n que els peus van soles, i acabes marcant el pas, al compàs del pasdoble que toca la banda.


I estar pendent de quants flautins van en la banda, cap! no pot ser! mira que els flautins de vegades estem marginats...


I mirar a vore si els músics que venen enguany en els pirates, o en els maseros...són els mateixos de l'any passat. I sempre hi ha cares conegudes, i cares noves.


I buscar entre els músics aquell amic o amiga del conservatori, que sas que només el veus en festes de castalla, i si no, després, en Villena.


I també el sentiment de comprensió al veure els músics l'últim dia de festes, tirats a la vorera queixant-se de mal de peus, de son, o fins i tot cagant-se en la mare que va fer este poble.


I és que, ser músic, de vegades és més fort que ser Castellut.

5 comentarios:

Pasqui dijo...

Tampoc té res de roin no sentir-se de cap lloc, quedat amb el millor d´allà on vagis.

Cada lloc té lo seu, pensa que si sols t´hagueres limitat a Castalla t´hauries perdut eixes vivéncies que segur has tingut i tan han mereixcut la pena.

Et deixe amb un tros d´una cançò:

Lax`n Busto - La meva terra és el mar

...
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
...

Sole dijo...

Quanta raó tens...I ara que m'has escrit este trosset de cançó m'han agafat ganes d'escoltar Lax'n Busto, que fa molt temps que no els escolte.
Así es que, vamos a ello!

Gràcies perla!

oroD dijo...

Quanta raó tens... No sé si ho havíem parlat cap volta... el fet de les festes desde fora de les festes... El fet de les festes dede la música, vertader centre...

Jo ja porte dos anys inclós desde fora de la música... i és algo molt complicat... crec que aquest any intentaré fugir del poble en festes... Arriba a ser insoportable el fet de no pertanyer a res... ni a les notes...

Agustí Pastor i Francés dijo...

Per a mi sempre seràs una colivenca amb tics castelluts...o siga del Ventorrillo. Malgrat que sé que no tens molt apego a Castalla, Sole no seria Sole sense eixe parlar castellut (Sagal, vaig a mata-te i ascopinya-te), i també sé que molt en el fons estaràs orgullosa de les teues arrels, perquè qui renega de les seues arrels és com si renegara de sa mare. Com deia el meu Camilo Sesto, "vaig començar a respirar, i al mateix temps a parlar com un sospir de foc i festa, anant entre muntanyes i valls sempre duc a la sang a la meua terreta".

Quina gran sensació, sentir-se músic, sentir que formes part d´un dels trets identitaris més importants del nostre poble, i que alhora col.labores i contribuixes a engrandir més si cap un dels eixos que vertebren la nostra cultura, perquè Sole, mentre toques el flautí fas País, encara que siga inconscientment.

No vull fer-ho molt llarg. Sols agraïr-te la teua acollida en festes (Porque en Castalla somos muy "hospitalitarios"), a més d´eixe ron desperdiciat, i sobretot per estos dies en que m´he sentit escoltat i fins i tot comprés. Gràcies!

A Doro: Fes el favor d´agarrar l´oboè i tornar! Arregla-te-ho com siga! Crec que la vida sense la música i deixar de formar part d´ella quan havies estat ficat, cobra menys sentit.

Adéu-siau

Juanjo dijo...

No ets sents castelluda? Traidora.... Traidora....