Em sap mal..

19 d'Octubre de 2007

Em sap mal, però hi ha vegades que sent que hi ha gent de la que no vull saber res. I no precisament gent que m'haja pogut fer mal (òbviament, d'eixa tampoc vull saber res), sinó que és gent amb la qui he tingut bones experiències, o he viscut situacions agradables.

Primer, és que no les trobe a faltar. I segon és que, quan diuen de retrobar-se (com un any després), no tinc ninguna il.lusió per veure'ls.

Potser és que sóc així de desaborida, però la veritat, és que crec que un any és massa temps. M'alegra veure eixa gent, però no tenir que resumir un any de la teua vida, en una nit de borratxera. Es massa poc temps per fer-ho.
I és que en un any has anat recollint moltes coses, i el dia a dia t'ha anat donant sorpreses. Com contes tot això en unes hores? A la fi acabes parlant del de sempre: del treball, dels estudis...Que si no se qui està en el paro, que aquell i l'altra ja no estan junts...I a la fí, tornes a parlar de les situacions que vam viure junts (que hem recordat al principi de la nit, al mig, i al final...)

Aleshores s'acaben els temes per parlar, i un silenci incòmode aprofita per filtrar-se al mig de la taula. Un juga en el got del vi, altre menja una ametla que ha quedat de la cervesseta. Altra busca no se qué en el bolso...Tot per evitar mirades que revelen que ningú no està còmode allí. Que quedem perquè hem de fer-ho, però que tard o prompte s'acabarà.

Després venen els brindis. Per a que es torne a repetir! Per nosaltres! I en ralitat ja no hi ha nosaltres. Ho va haver, però en un espai i temps concret.
I una vegada hem arribat a casa ens alegrem d'haverlos vist a tots i cada un d'ells, però desitgem que haja sigut l'última trobada.

Als pocs dies, nosequí et parla pel messenger, i penses que deuries haver-li posat el "no admitir". Perquè comença a contar-te que tal està en França, que qual ha deixat el treball, i que ella mateixa està pensant tenir un fill. I no t'interessa, però fas com que si.

Em sap mal, no se si és egoísme, o és que sóc així de freda. O potser he acceptat massa prompte que eixes amistats només són amistats d'estiu, (Como los amores de verano...). I una vegada a acabat l'estiu...entrem en la tardor, potser massa ràpid.


2 comentarios:

Jorge dijo...

Es que no es la una situación tan sencilla como la planteas. No es solo una amistad de verano. Habeis tenido una relación de amistad, de compañerismo... lo que sea, el hecho no es la relación, sino el tiempo que se pasa juntos. Se pasa tanto tiempo juntos que después parece que la relación es más de lo que es. Pero no es asi. Sigue siendo una relación de trabajo y de algunas noches que salisteis por ahi. Ya esta. Pienso que no hay que confundir cantidad con intensidad. No por más tiempo va a significar más.

Anónimo dijo...

Jo m'he sentit identificat Sole. jeje He estat en una beca en irlanda en gent de la meua edad de la comunitat valenciana i no se; la veritat es que els trobe molt a faltar a molts però k tens raó que no es el plan de kedar una nit ja no es igual k ho va ser. (una llàstima...)