L'evolució...

8 d'Octubre de 2007

L'esglesia diu que els éssers humans som fills d'Adan i Eva, que van ser expulsats del paraís.

Hi ha, però, altra versió més científica i creïble que diu que els éssers humans venim dels micos. Falta trobar, a dia de avuí encara, el conegut "eslabón perdido", que marca definitivament l'últim pas de mico a humà.

Una de les característiques importants que ens diferència dels micos és el dit polze. Diuen que sense aquest, no haguéssim pogut evolucionar com ho hem fet, perquè aquest dit és el més important de la mà, ja que ens permet manipular, escriure, etc.

Altra característica és la diferència cerebral. I és que, el cervell humà, pesa 4 vegades més que el del mico, com a conseqüència de la diferència de tamany d'algunes regions cerebrals, sobretot en la zona frontal del cervell.

Però, jo, que sempre he tingut les meus pròpies teoríes sobre els éssers humans (els que em coneixeu, ja ho sabreu), crec que aquesta teoria es queda curta. Jo crec que va ser la "teoria de l'evolució" hasta fa uns quants anys. Ara més bé podria ser la "teoria de la involució".

I per què? En primer lloc, crec que hi ha persones que ni tan sols han arribat a la teoria de l'evolució...Es van quedar en el cos d'un ésser humà, però amb el cervell d'un mico. (I potser el dit polze haurà sigut obra de Corporación Dermoestética, per tapar sospites...).
En segon lloc, els que van arribar a evolucionar, crec que van tocar la cúspide, i aleshores van començar el descens. I això es pot demostrar si comparem el nivell de raonament de fa uns anys en el d'aquestos dies: decepcionant.

Altra característica important per veure aquesta involució humana és la forma en que aquests éssers decadents s'agrupen, i com es relacionen entre ells. Generalment ho fan al voltant d'un líder, que sol vestir de Pull and Bear i portar sabates de ballarina de color platejat. Els cabells els porta tenyits i planxats en plaxa de perruqueria, amb una diadema que li'ls arreplega cap enrrere lo suficient per veure però sense mostrar les orelles...
La resta de la manada sol vestir del mateix estil, però, sense repetir cap peça de roba del lider, perquè ell s'ha de diferenciar, ha de quedar clar que està per damunt.

Quant a la forma d'actuar, el lider és qui sol decidir, encara que sempre demanarà l'opinió dels súbdits, per fer veure que és una persona democràtica, que, encara que es faça el que ell diga, escolta el que ha de dir la resta.
A classe, o al lloc de treball, és fàcil distingir una manada d'humans involucionats, perquè solen seure junts, i rumiar sobre la vestimenta de la professora o el cap, i sobre l'ortodòncia d'algua companya.

I en qüestions de defensa, sempre estan disposats a morir pel seu líder. Discutiran sobre la cosa més absurda, si això significa seguir romanent a la manada.

Per a qui no forme part d'alguna manada d'humans en involució, no us heu de preocupar. Segurament el vostre estil de vestir no estarà dins la moda, potser porteu els cabells despentinats, i en tota la certesa del món, no tindreu a ningú que lluite o vos defense d'altres manades d'humans.

Però...sabeu què? Millor perdre la força un mateix que agrair a qualsevol que la perda per nosaltres, no?

No hay comentarios: