Tot té un preu..II

4 d'Octubre de 2007

Com molt bé ilustra Maitena a l'anterior vinyeta, tot té un preu en esta vida. Però, no només un preu material, és a dir, no un preu en diners.

De vegades, hem de pensar molt bé com actuar, perquè sinó, podem pagar un preu molt alt.
I si no, quantes vegades hem pensat que deuriem haver tingut paciència? Quantes vegades ens hem arrepentit de moltes coses de les que hem fet? Perquè segur que els nostres actes ens han costat més d'una vegada alguna amistat, alguna relació de parella, o fins i tot...el nostre volgut i preciat orgull.
Ara bé, també ens haurà passat, segur, el contari, i perdre alguna d'eixes relacions haurà sigut més bé una alegria, que no pas un disgust.

Però clar, eixes conclusions es trauen una vegada s'han pres les decisions oportunes, i una vegada ha passat el temporal tot és veu clar! El problema està quan hem de treure paraigües, per si plou...No sé si m'explique.

La meua iaia sempre deia que les coses venen quan venen, i hi ha que deixar-les vindre. Però, i mentre arriben? I quan les vem vindre? I quan sabem el que passarà? I sobretot, i quan sabem el que passarà i no podem fer res per a que no passe? I pitjor encara! I quan desitgem que passe, a pesar del preu que sabem que anem a pagar?

Jo crec que la meua iaia tenia tota la raó del món, però és fàcil dir-ho quan s'han viscut 84 anys, i veus el resum de la teua vida des de lluny. Ara, als 23, és difícil fer un resum objectiu del camí, i menys encara, projectar una visió de futur.

3 comentarios:

NaNDo dijo...

També tot te una recompensa, i la teua iaia es un clar exemple. El fet de tindre molts anys no només implica vellea, sino experiència i saber. Ja ho diu el refrany: sap més el dimoni per vell que per dimoni. Am les nostres edats crec que no tenim molta idea del que es la vida, i al final es com la teua iaia diu: les coses venen i venen, no es pot fer res, venen i cal deixar-les vindre. També del mateix mode en que venen també se'n van.

Sole dijo...

Una altra gran frase de la meua iaia: "Els novios són com els pets, venen i se'n van..."

NaNDo dijo...

Jejeje. La teua iaia es un pou de sabiduria. Has de convencer-la per a que es faça un blog y ens enriquixca amb el seu saber.