Buidant el correu..

29 de novembre de 2007

Hui, una amiga m'ha inspirat per escriu-re aquest post, i és que ha fet neteja del correu electrònic, i me n'he recordat que jo no fa molt que en vaig fer una també.

És curiós tot el que alberga el correu i que no borrem. Anem acumulant ahí megabites (no se si és aquest el terme, jo de informàtica entenc poc), i arriba un dia en que tenim 15 pàgines de correu, plens de Fordwars i mails reenviats que contenen presentacions en power point sobre l'exaltació de l'amistat.

Borrant i borrant, també he trobat mails de fa 5 anys realment conmovedors. Són eixos mails de la gent que no veus sovint (o que no veies en aquell temps), mails de amigues que se'n van anar a estudiar fora i com que anavem mal de saldo al movil, i escriure cartes portava més feina, ens comunicavem per mail, que era més còmode, més ràpid, i més barat.

També mails de dudes existencials...Aquells que enviaven amics a les 5 del matí preguntante el sentit de la vida..D'on venim i on anem...I t'ho preguntaven a tu!Que estaves tant o més perdut que ells!
Altres, responien a les teues dudes, perquè tu de vegades també tenies crisis existencials de matinada...

A la meua bustia de correu també he trobat aquells mails secs, pero correctes de gent que demanava que li tornares alguns apunts, llibres, o fins i tot...Gent en la que vas compartir molts moments, i l'única forma que tenien de comunicar-te que havies deixat de formar part de les seues vides era un correu electrònic.

En fins...Podriem dir que el correu electrònic ens facilita les coses, perquè a través d'ell no només ens podem comunicar, sino també enviar fotos, música...en qüestions de segons. I no tens la necessitat de mirar a la cara a la persona amb la que parles.

Però sincerament, jo trobe a faltar aquelles amigues de Huelva, de Mahó i de Barcelona, en les que m'escrivia fulls i fulls de cartes, per a les que podies dedicar tota una vesprada escrivint-les (i després passant-les a net).

Crec que no es pot comparar l'alegria de veure un correu a la bústia d'entrada, amb la il.lusió d'una carta que porta el carter, i en la que al sobre posava allò tan típic de : "Corre corre cartero! Que es para la amiga que yo mas quiero!"


No hay comentarios: