Secrets..

30 de novembre de 2007



El que molts no saben és que cadascú té una part secreta de si mateixa. En fins...tots sabem que ú mateix té una part oscura i secreta, però segur que penses que eres l'únic, i que la resta no té res que amagar.

Hi ha coses que no es conten, ni tan sols als amics, ni a aquell millor amic que ho sap tot de tu. De vegades alguns secrets passen a un estat difús, i és que l'esforç per a que ningú conega aquell fet/dia/acte, etc., és tan gran, que fins i tot tu dubtes de que haja passat.

Els secrets innocents no tenen importancia, van amb tu desde fa tant temps, que un dia deixen de ser secrets, bé perquè acabes contant-ho a aquell amic teu, o bé perquè la teua memòria ha fet un procés de selecció i aquells records ja no mereixien un espai al teu cervell.

Els secrets no tan innocents són els que dormen amb tu, els que et segueixen enlloc, els que et lleven la son, els que fan que la culpa, el plaer o la decepció alcancen cotes insospitables.

El problema dels secrets no tan innocents, són els que comparteixes amb alguna persona. Perquè mentre allò a amagar siga teu soles no hi ha problema: tu no et traicionaràs a tu mateixa. Però si hi ha una segona part implicada, el secret acaba sent una arma de doble fil, de manera que cal establir una amistat en la que a ambdós els convé que no es trenque. Perquè en el moment en que l'amistat es desintegra, tot queda al descobert.


3 comentarios:

bunburry dijo...

Fotre, això que has dit és totalment cert. Quan diem un secret a una persona no pensem mai que les coses poden canviar tant que ens podem penedir del que hem dit. Ara no recordo bé si m'ha passat amb algún secret "gros", però sí amb algun altre de més petit, i després m'he dit "mira què has estat tonto". Supopso que el pitllor cas és quan surts amb una persona (on es suposa que la confiança és molt gran) i de cop i volta et trobes que sou enemics irreconciliables.

Un beset!

Agostí Tiralí dijo...

Puc contar-te un secret?

Sole dijo...

conta conta...jo sóc una tomba! jejej...