Lligar-se les sabates..

19 de diciembre de 2007

El dia que vaig aprendre a lligar-me les sabates tenia 5 anys, i anava al que abans era segon de parvulari. Recorde que vaig fer el primer nuc en una sabata plana de madera, que tenia 3 forats, per on passaves les cordoneres, i el dia que vaig aconseguir fer-ho va ser tot un orgull personal, clar.

Hui, m'he ajupit per nugar-me-les altra vegada, desde fa 18 anys que fa que vaig fent-ho, i he pensat en el significat de la paraula lligar, i al buscar al diccionari, he trobat nombrosos singificats:

Lligar:

1- Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc., per unir, immobilitzar , fer un paquet, etc.
2- Establir una unió entre elements diversos de manera que formin un tot
3- Concordar, tenir connexió, avenir-se, adir-se, etc., dues persones o més, dues coses o més.
4- Restar llibertat, capacitat d'acció.

Totes les definicions coincideixen en que per lligar alguna cosa, hi ha d'haver com a mínim dues parts. Fins i tot en l'última definició que diu "restar llibertat", perquè per a restar llibertat ha d'haver una primera persona que reste llibertat a una segona, evidentment.

El dia que et lligues les sabates per primera vegada entres en un túnel sense sortida, perquè en eixe moment es quan comença la teua independència, forçada si més no, perquè els teus pares, utilitzant l'argument de que ja ets major, fan que nugar-te les sabates siga ja un nou element al que estar lligat de per vida.

Però en fins, les sabates són un xicotet detall que marquen el principi d'una vida en comú (tu i les cordoneres). Després hi ha molts més fets als que, de manera més o menys conscient, anem lligant-nos.

Un d'ells és la forma en que busquem unir-nos amb una persona en concret, diguem que amb la parella, per exemple. Una parella són dues persones que tenen una certa connexió, però que són diferents, cadascuna amb les seues manies i formes de veure la vida. Què ens fa pensar que el nuc serà perfecte? És que quan ens lliguem les sabates ens queden els dos llaços iguals? Vol dir això que els nucs són de per vida?

En fins...Al menys està la intenció, que al cap i a la fí és el que compta no? Perquè quan tens 5 anys, la il.lusió de lligar-te les sabates per primera vegada és immensa, i creus que la resta de vegades que ho faces tindràs la mateixa il.lusió, i que el nuc serà perfecte.

Però tots sabem que els nucs de les sabates es desfan, i que els tornarem a fer. I encara que els llaços no siguen perfectes, en la imperfecció radica la bellesa. O això diuen.

3 comentarios:

MANUEL SANZ AMAT dijo...

HELLOOO:
clar que em recorde de tu l'altra xiqueta del souvenir;
i escruis en valencia i tot,che que bo".
m'alegre moltisim de saver alguna coseta d'aquest estiu,com ja huras vist estic començant el meu blog,encara no molt pero sols es el principi.
Em tens que perdona per el meu valencia i les meus faltes de ortografies,soc castella parlant,tanmateix el valencia m'agrda igual,pero no el domine,amb tu encara que cometeixa alguna falta molt mala,em perdones per que aixi practique.
Be em pareix que tens rao amb aixo dels cordons de les sabates encara que mai termina u d'alcançar l'independencia desde que et nyugues les sabates tens tota la vida per davant per lluitar,jo pense que es el principi de la vida formant part de tu.
aquest es el meu e-mail

sam_dinamico@gmail.com

molts besets fins prompte.
perdonam el meu valencia pero si no el practique amb algu la llengua es perdeix,espere que no t'importe ser ratoli d?indies amb mi y el meu super valencia!!!!!!

Sole dijo...

eeii!! no passa res home! ací pots escriu-re en castellà, valencià, o en xinés (altra cosa és que en entenga el que dius...però no passa res!). I em pareix molt bé que practiques!

Mapunte el mail!

Ale, a passar-ho be!

Besoooss!!

Maria del Pin Up dijo...

has triunfao con la musiqueta!!!!, que perri...