Anem avançant i anem canviat. Cada dia ens veiem en noves situacions, noves experiències...Bé, en conclusió, ens anem fent majors. Però, definitivament, arriba un dia en que t'adones que les coses estan canviant, si no en la teua vida, almenys al teu voltant, i és el dia en que et veus immersa en una conversa sobre l'euríbor. Sí, l'euríbor.
Un dia normal, dels que t'alces i dius: xe, hui serà un bon dia. Doncs no podrà ser un dia normal si la primera frase que et diuen en el dia és: et pots creure que tinc la hipotèca amb l'euríbor a l'1,1%? Esta pregunta et canvia la vida, és una pregunta que fa que hages de treure tot el teu enginy per dissimular que no saps quina cara posar: si de fàstig o d'orgasme, perquè evidentment, no saps si eixa pregunta comporta decepció o alegria.
Aleshores et veus en un carreró sense eixida, en una conversa sobre números, tants per cents i una indignació compartida per un 1,1 % que no saps que significa, però gràcies a la forma de parlar del que t'ha fet la pregunta ja has pogut descobrir que aquesta és una mala xifra...
Bé, i que es trau de tot açò? Jo he arribat a la conclusió de que les hipotèques no són per mi. I no és que tingués en ment ficar-me en cap hipotèca (dios me salve!), però aquestes converses són les que afiancen en sentiment de: visca el lloguer! o millor: visca la casa dels pares!
Un dia normal, dels que t'alces i dius: xe, hui serà un bon dia. Doncs no podrà ser un dia normal si la primera frase que et diuen en el dia és: et pots creure que tinc la hipotèca amb l'euríbor a l'1,1%? Esta pregunta et canvia la vida, és una pregunta que fa que hages de treure tot el teu enginy per dissimular que no saps quina cara posar: si de fàstig o d'orgasme, perquè evidentment, no saps si eixa pregunta comporta decepció o alegria.
Aleshores et veus en un carreró sense eixida, en una conversa sobre números, tants per cents i una indignació compartida per un 1,1 % que no saps que significa, però gràcies a la forma de parlar del que t'ha fet la pregunta ja has pogut descobrir que aquesta és una mala xifra...
Bé, i que es trau de tot açò? Jo he arribat a la conclusió de que les hipotèques no són per mi. I no és que tingués en ment ficar-me en cap hipotèca (dios me salve!), però aquestes converses són les que afiancen en sentiment de: visca el lloguer! o millor: visca la casa dels pares!