Castelluda 100%...

5 de març de 2008

Aquest és un post que no fa falta escriu-re i que al mateix temps resulta imprescindible.

Aquells que em coneixen saben que mai m'he sentit castelluda, ni tampoc colivenca, a pesar de tenir familia en els dos pobles. Supose que perquè al cap i a la fí ningú és d'enlloc, perquè hui pots estar ací, demà allà...En fins, ja m'enteneu.

Però hui, és un dia important en la meua vida, perquè hui puc dir que em sent castelluda 100%. En realitat resulta trist com he arribat a eixa conclusió, i ho explicaré amb un exemple que crec que resulta fàcil d'entendre:

"A l'escola, com en tots els llocs, trobem xiquets i xiquetes molt diferents, tant físicament, com a l'hora d'actuar i de comportar-se.

Un dia, en el meu període de practiques, un alumne de la meua aula, Aarón, portava allò tan discutible de l'economia de fitxes, mitjançant la qual se li premien les bones accions (sense castigar les roïnes), per donar-li un premi al final del mes. En aquest cas, el premi era ser el capità de l'equip de futbet durant un partit.

Bé, Aarón va aconseguir portar-se bé i la tutora va decidir que es mereixia ser el capità de l'equip de futbet durant un partit. Però, el problema estava en que l'equip de futbet ja tenia capità, concretament era Felipe, un alumne amb un comportament exel.lent a clase.
De manera que Felipe va ser destituit durant un dia per Aarón.

Aleshores es va produïr allò que jo anomene: aprenentatge per error: no va ser Aarón el que va a prendre a portar-se bé, sino que, Felipe va aprendre que per poder ser capità de l'equip de futbet, s'havia de portar mal."

No sé si s'ha entés bé l'exemple. El que vull dir es que de vegades, la vida ens dona lliçons que hem d'aprendre per error.

De manera que jo hui sóc castelluda, no perquè em sent castelluda, sinó perquè no em sent colivenca.

El pròxim dia que vaja a Onil serà com si anigués per primera vegada. Trobaré els amics de sempre, i ho passaré més bé que mai. Trepitjaré els seus carrers com si no els hagués trepitjat mai. Tocaré la flauta el dia de la processó de la Mare de Deu com sino ho hagués fet mai, i no alçaré la vista de la partitura, com si aquelles marxes no me les sabera de memòria.

Oblidaré aquells viatjes tan curts en "el mono loco" de la fira, oblidaré que un dia tenia un pis on anar a dormir els dies de festes, oblidaré el primer amor, i potser algun més. Oblidaré a gent que pensava que mai hauria d'obilidar, oblidaré que el 50% de la sang que em corre per les venes es colivenca.

A partir de hui, sóc castelluda, més que mai.



6 comentarios:

Pasqui dijo...

I quin és el motiu?

(Si es pot saber)

Sole dijo...

Ufss..es difícil d'explicar..però el pròxim dia que ens trobem teu conte sense cap problema. Ara bé, que jo ja no siga un clic del ventorrillo no vol dir que les festes no me les pegue igual! La pròxima la volta! ue!

Espere que nos vos hajau sentit aludits...que no té res a veure amb vosaltres eh!?!

Ja parlem! besets!

23x3_alcubo dijo...

Hola Sole! Hui he entrat al teu blog simplement per curiositat i he estat mirant tot el que havies escrit. M'ha plenat molt tot el que has possat açí... M'encanta!! Continua així!
No se si sabrás qui soc, pero soc quasi veïna teua. Adeu

Jenny

Sole dijo...

Hola Jenny! si que sé qui eres..perquè he vist la foto del teu perfil, encara que ja et coneixia de vista per Castalla..jeje..

M'alegra que t'agrade el que escric! ja he vist que has deixat altre comentari en el post de "vivint la música"..veig que compartim eixa passió!

Em passaré pel teu blog també per veure que es el que escriviu, jeje..

Ale, a seguir bé!

NaNDo dijo...

Però el dia de la volta ací de petorro!! sense xiringuito (de moment), però de petorro, en la comparsa o on siga!!

Ja ens expliques el canvi de click a coca dels gaspatxos, jeje.

Marieta dijo...

Holaaaaaa!
M´ha mare tb es cent castelluda al 100% i viu a Onil desde els 14 anys (aprox.), si a ma mare li donara per pensar el mateix: Adios Domingo (mon pare) i Adios hijas mias. El fet de que sigues castelluda no tindria perque inspirarte el olvidar coses, no? de tot s´apren, lo que et pasa es el que et forma a tu com a persona... En fi cada u es dueño, amo i senyor de la seua vida, m´alegre que et senques més identificà del teu poble.
Jo tb em senc colivenca al 100% (encara que aquestos 6 últims anys he estat més a Alcoi que a Onil).
Bestessss cabra loca