L'escala...

7 de maig de 2008




Hui he descobert que hi ha una cosa que realment em reconforta, i és: seure a les escales. Abans de baixar a esmorzar repose uns minuts allí en l'escala, a fosques, amb els peus en terra, sentint la gelor del piso.

Quan baixe a per alguna cosa i oblide el que volia, pare i m'assec en l'escaló, tranquila, sense pensar en allò que volia, simplement esperant que vinga soles.

Quan estic agobiada surt de l'habitació, i en l'escala fique el cap entre les cames i mire el mamperlán. Crec que no m'havia fixat tant en aquest material tant com ho faig ultimament.

Bé, l'escala s'ha convertit aquests últims dies en la meua millor aliada. És com si aquells escalons em donaren una treva, una especie de temps per pensar, o simplement per dedicar a mi mateixa.

Des de fa uns dies, el cansament apreta més que mai, i aquests minuts asseguda en aquest espai de pas arquitectònic, resulten ja imprescindibles en la meua rutina diària.


No hay comentarios: