Comunicació (falta de)...

17 d'agost de 2008

Crec que les majors disputes del món han estat causades per malentesos (bé, també és que hi ha gent molt roïna pel món...però en definitiva...). Malentesos provocats, possiblement per la falta de comunicació.

Sobretot als pobles (anit ho discutiem amb efusivitat tres amigues), sol passar això d'estar barrallat o barallada en alguna persona de la infància. I en realitat no se sap on va començar la disputa, ni perquè. Podria ser com lo del coyote i el correcaminos, que no es pot saber quan i qui va començar...Però el cas és que són enfrontaments que poden durar tota la vida, pel simple fet de la falta de comunicació.

Esta falta de comunicació en realitat és fàcil de subsanar. Molt fàcil. Només hi ha que donar el primer pas. I quasi en el 90% dels casos, el possible malentés es soluciona. El problema és quan es dona el primer pas, i l'altra persona no vol respondre. Aleshores és quan sorgeix en la persona allò que anomenem "orgull". Ai...l'orgull. Supose que costa poc dir el que un sent, però si l'altra persona talla a ras la xicoteta via de comunicació que hem obert, ens aferrem al sentiment de rebuig que teniem contra eixa persona, i amb més motiu encara.

Bé, supose que no estic dient res que ningú desconega. A tots ens ha passat alguna vegada això de tenir un "enemic" o "enemiga" sense motius aparents realment greus. El que és trist és quan eixa persona amb qui tens una falta de comunicació evident, i per tant una impossibilitat de reconciliació ha sigut una persona important en la teua vida. Diguem-li amic, amiga, pare, mare, germà, germana, novio, novia, company/a de pis, cosí, cosina, etc.

Què fem en estos casos? Podriem dir que el "modus operanding" seria el mateix: un primer pas, exposar els punts de vista, i planificar el futur amb eixa persona a partir d'eixe moment, no? Ara bé, ser rebutjat per estes persones quan intentes parlar el possible malentés, també és possible. I l'orgull cobra un sentit especial, no com quan eres rebutjat per algú que al cap i a la fi no és ningú en la teua vida.

És possible que en aquest punt, no ens quede altra opció que escriure un post en un blog qualsevol, dedicat a ningú en general i a moltes persones en concret. Que no se sap qui llegirà, ni a qui li interessarà de veritat. Un post en el que no es demana perdó, ni tampoc s'insulta a ningú.

Un post en el que només expose la meua teoria sobre els malentesos i la comunicació (o la falta de comunicació, per a ser més exactes).

1 comentario:

Pasqui dijo...

Discrepe amb això de "Crec que les majors disputes del món han estat causades per malentesos". Em sembla que la majoria dels grans conflictes venen per conflictes d'interesos. Amb la resta del que has comentat estic pràcticament d'acord.