El pastís...

4 d'agost de 2008

Anneta tenia 6 anys, i un dia sa mare va fer un gran pastís de xocolate i nata. Era un pastís de quatre pisos, i l'últim estava decorat amb gominoles i dolços de colors.
A Anneta en realitat el xocolate no li feia massa gràcia i va passar pel costat de sa mare, que acabava d'adornar lúltim pis del pastís, sense parar massa atenció a la pinta tan suculenta d'aquell dolç de 4 pisos.

Però, quan Anneta ja estava a punt d'abandonar la cuina, sa mare, molt seriosa i en to amenaçant va prohibir a la xiqueta acostarse ni tan sols a olorar el pastís. I aleshores, per pura naturalesa infantil, Anneta va començar a tenir grans tentacions de ficar encara que fora el dit en aquell xocolate negre amb tan bona pinta. Se les va enginyar per posar el tamboret davant la nevera, i damunt el tamboret un caixó de madera, i damunt del caixó de madera uns llibres, i damunt dels llibres ella, estirada de puntetes, intentant arribar a l'última banda de la nevera. Estava disposada a arriscar la vida caent des d'un metre d'altura només per ficar el dit en el pastís i llepar-se'l després. I ho va aconseguir. La llàstima va ser que, el sabor tan fort d'aquell xocolate pur no li va sabre tant bò com ella esperava, així que va baixar dels llibres, del caixó i del tamboret i no va voler provar aquell pastís quan sa mare si que li va donar permís.

La memòria selectiva dels xiquets va permetre que Anneta olvidara aquest fet. I per raons que tampoc venen al cas, sa mare va deixar de fer aquell pastís, que feia cada any.

Anneta va anar creixent, va tenir una infancia feliç i una adolescència un poc turbulenta (com totes les adolescències), però va aconseguir arribar a la vida adulta sense cap entrebanc a destacar, excepte per la decepció del primer amor, però això és una cosa que a tot el món li passa.

Un dia, Anneta, ja adulta, venia de les seues classes a la universitat, i quan va entrar a la cuina va sentir un olor molt fort a xocolate, i va començar a arribar al seu cap alguna imatge fugaç d'ella escalant la nevera per ficar el dit al pastís. Evidentment, i tal com esperava, va entrar a la cuina, i va trobar sa mare cuinant aquell pastís que havia deixat de cuinar desde feia un fum d'anys.

Novament, sa mare, sense saber que a la seua filla en realitat el xocolate ni fu ni fa...Va tornar a prohibir a la Anneta, ja adulta, tocar el pastís. I Anneta aleshores es va tornar a deixar perdre en aquell xocolate negre prohibit, que en realitat no tenia un sabor exel.lent, però tenia sabor, al cap i a la fi.

De manera que aquella nit, Anneta, ja adulta, no va necessitar tamboret, ni caixó, ni llibres per arribar a la banda de dalt de la nevera, i passar-se la nit anant i tornant a la cuina, deixant la llanda del pastís buida, i el seu cos amb el plaer no tant d'haver saborejat aquell xocolate, però si d'haver passat la barrera de la prohibició.

No hay comentarios: