Política i educació. Mala combinació...

24 de setembre de 2008

Hui m'agradaria parlar de l'educació, i més concretament de la situació de l'educació al País Valencià.

En primer lloc, i com a conseqüència de que la professió del mestre està minusvalorada (potser perquè hi ha gent que no es creu que realment és una vocació, i es pensen que tot el món pot educar...), sobre educació tothom pot opinar: pares, mares, polítics, religiosos, etc.

L'òs més dur és evidentment, la política. L'educació és la forma més despreciable de fer política. A mi em fa fàstic. Últimament, la polèmica ha sigut: Educació per a la Ciutadania. Aquesta assignatura va estar aprovada a nivell europeu (tant que se'ls plena la boca de parlar de Bolonya...), i està basada en aprenentatges per a la convivència i el desenvolupament personal i moral (no en aprendre de memòria els rius d'Espanya). I tenint en compte la diversitat cultural, els índex de fracàs escolar, les estadístiques de violència domèstica, de violència al carrer, de racisme, xenofobia, homofobia, etc., a mi em pareix que és realment important habilitar una assignatura que tracte aquesta diversitat.

Aleshores...de què tenen por? Per què amb aquesta assignatura no volen ser europeus? En fins...L'euro, la constitució europea, el tractat de Bolonya...Tot indica que els polítics estan empenyats en ser europeus. Per què no amb açò? Potser és perquè l'escola està fabricada com un model de reproducció social, i aquest tipus d'assignatures, tal volta busquen la formació crítica de l'alumnat, i no només aprendre on està i per a què serveix la pituitària. En la meua opinió, formar alumnes crítics no els interessa.

Després de la polèmica assignatura a la que s'ha intentat fer boicot amb la possible "objecció de consciència dels pares" a que els seus fills no la cursen, s'ha sumat la VERGONYOSA actuació del conseller d'educació del País Valencià. Si, Font de Mora. Que no content amb aquesta assignatura, va proposar (obligar) a que ací la cursen en anglés. Açò, però, té vàries qüestions bastant qüestionables:

1- La lley orgànica d'educació (LOE), ha estat aprovada al parlament per majoria absoluta. Donar aquesta assignatura en anglés és una espècie de boicot a aquesta llei, en la qual, en cap moment es fa referència a EpC en llengua anglesa, sino en les llengües oficials de cada comunitat. En aquest cas: valencià i castellà. Què passa, que ara els polítics no és creuen les lleis que fan? No eren democràtics? Açò em desorienta...

2- Evidentment, donar aquesta assignatura en anglés suposa la necessitat de personal qualificat en aquesta llengua que puga donar les classes. Però en cap moment s'ha ampliat la plantilla del professorat.

3- Imposar la impartició d'aquesta assignatura en anglés nega la llibertat de càtedra als professors, i l'autonomia als centres.

4- Per altra banda, Font de Mora ha obligat a inspecció a fer un seguiment a tots els centres per veure en quins s'està impartint aquesta assignatura en anglés. I ha amenaçat en obrir expedients a tots aquells professors que es neguen a donar-la en aquesta llengua. Perquè clar, inspecció educativa no té altra cosa a fer: inspecció educativa no té dictamens d'escolarització per resoldre, tampoc té que analitzar el personal que fa falta per poder impartir anglés al primer i segon cicle d'infantil, tampoc té que analitzar i resoldre peticions de material per als alumnes amb necessitats educatives especials...

En definitiva, a mi no em queda clar què és el que volen els polítics que no es creuen la democràcia. Que no es creuen que les lleis orgàniques educatives estan per portar-les a terme, i que aboquen a milers de centres educatius al caos d'impartir una assignatura amb les condicions que una persona ha disposat al seu parer.

Com ja he dit: política i educació...són una mala combinació.

pd. Un exemple de que alguns polítics es fan dir democràtics, però no volen que els alumnes experimenten que és la democràcia, el teniu en aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=kiuTqsHQOtQ



1 comentario:

Jordi dijo...

Doncs jo no puc estar-ne segur del què volen els polítics, però sí que sospito que aquesta combinació que estic d'acord que és ben dolenta ells la tenen molt clara. Control.lar l'educació políticament vol dir, nogensmenys que control.lar la ment dels ciutadans del futur i això és molt interessant, o no?
Ara bé, com tu dius fa fàstic i potser caldria fer-hi alguna cosa. Per exemple, denunciar-ho com tu ho fas.