Tornar a començar...

9 de setembre de 2008

A partir del 5 de se setembre tot el món comença a posar els pels de punta, expresió que vol dir que tot el món comença a tornar a la normalitat: alçar-se prompte per anar a la feina o a l'escola, menjar a l'hora, aprofitar la vesprada, les mares ja fan viatges a les papereries per comprar el material escolar, els pares es preparen per acompanyar els xiquets a les activitats extraescolars, en la televisió comencen els anuncis dels col.leccionables (a 3,95 la primera entrega), els universitaris fan els últims examens (i es preparen per celebrar-ho), a les panaderies ja hi han coques en tomata, en farina i d'hojaldre per a que els xiquets compren l'esmorzar abans d'anar a l'escola, el despertador del veí ja sona a les 6 del matí, comences a posar-te calcetins i sabatilles (es un fet trascendental: el canvi de les sandalies a les sabates tancades), el corte inglés fa els anuncis de "la vuelta al cole", comencen a sobrar els aires acondicionats, a les papereries s'esgoten les agendes, i has de fer una cua de dues hores per comprar un bolígraf...I podriem estar així tota la vida.

Podriem dir, per tant, que el mes de setembre és un mes "d'adaptació". I quan entra octubre tot el món ja està altra vegada en marxa, en els cables correctament connectats i amb les piles carregades.

El problema ve quan no tens a què adaptar-te. Quan no eres ni estudiant, ni treballador. Perquè encara no et deixen ser-ho, no perquè no ho desitges. Aleshores què? T'alces a les 8 del matí, com si tinguesses coses a fer. Ordenes l'habitació, ordenes el que seran els teus apunts quan comence el curs (encara dues setmanes més), repasses l'agenda que et vas comprar ahir, com si fores un xiquet de primer de la ESO, i veus que la cita més important que tens hui és "ingresar dines al banc per pagar el telèfon mòvil". Bé, al menys hui tens alguna cosa a fer.
A les 9, la teua gran missió del dia ja està feta. Mires internet, encara la 148 en la borsa, i calcules...Mmmm...això significa que per novembre ja estaré treballant? O potser després de Nadal? I si me'n vaig fora? I consultes internet altra vegada, i veus que no pots anar-te'n fora (de moment).

En definitiva, quan era estudiant el dia 5 de setembre tornavem a començar, possiblement amb desgana. Les classes, la maleta amunt i avall, la ciutat, la llavadora, fer la compra, cuinar-te el menjar, els treballs, els exàmens de desembre ja quasi a la porta...I aleshores pensaves: bé, sempre és millor que fer feina.

Supose que als que feu feina us passarà el mateix: uf...matinar, anar al lloc de treball (siga quin siga), 8 hores d'aguantar el cap, els companys, els xiquets, la feina, el que siga...I tornar a casa amb la sensació de que quan eres estudiant vivies millor.

Doncs a tots dos, creieu-me: entre la feina i la vida estudiantil hi ha un espai buit. Com una espècie de purgatori pel que supose que totes les persones han de passar alguna vegada en la vida. I ahí és on estic segura que ningú no tornaria.

Jo em canviaria ara per qualsevol estudiant que comença les classes, o per qualsevol mestre que comença les classes.

Jo tornaria a començar...ja mateix.

2 comentarios:

kuxa dijo...

Has oído alguna vez eso de q "todo llega? Pues eso, que todo llega, y algún día te acordarás de este momento... y pensarás "si ahora mismo tuviera un día de esos... de no hacer nada, y poder elegir para donde ir". Así que mientras eso llega, disfruta de este tiempo para descansar, leer, ver a amigos (que tienes muchos amigos universitarios que quieren celebrar el final de exámenes!), escribirnos cosas chulas en tu blog... poque todo llega y estoy segura de que a ti te llegarán muchas cosas buenas (y mucho trabajo.. que tampoco sé si eso es muy bueno...)

bunburry dijo...

Jo ara estic a l'atur i només puc dir... això.