València nociva, però addictiva...

5 de novembre de 2008



València és nociva. 800.000 habitants que viuen entre contaminació, sorolls de cotxes, entre ambulàncies que travessen Blasco Ibánez com si estiguessen al circuit de Xest. Semàfors que ningú respecta, una Ciutat de les Arts conseqüència d'una política que caldria discutir, un barri del Carme bonic, però brut.

Una ciutat en la que quan plou no plou, diluvia. Barris de rics, barris de pobres (com en totes les ciutats), escolars que reben les seues classes en miserables barracons, la llar del riu llar també d'immigrants que destorben en altres llocs. Unes falles convertides en exposició de les xiques amb més poder d'adquisició de la ciutat. Bicicletes que creuen la ciutat per on poden, a falta de carril bici...Barris d'estudiants. Gent que es creua dia a dia i no parla, ni tan sols es mira.

València és nociva, com les drogues. Que saps que són nocives, però hui les proves, demà t'enganxes i después demà eres addicte. Una ciutat que crea un mono desesperant, que provoca una necessitat irremediable d'anonimat, de respirar aire contaminat, de tenir que agafar metro per anar enlloc, d'exprimir cada record i cada carrer al màxim, d'intentar viatjar a cada moment en el que vas passar per aquell barri, i a aquell dia en que, com els de la cançó, viatjaves en una bicicleta al darrere d'algú a qui apretaves la cintura (qui no ha viatjat de paquet en una bicicleta a València?!).

Carrer de Cavallers, de la Pau, l'avinguda Just i Pastor, vivers, Colón, Bolsería, el Gulliver, Na Jordana, Antig Regne, la "zumería" del carrer del Mar, el Micalet, la plaça la reina i de la verge, la xocolateria valor, l'estació del Nord, la porta el Mar, el pont de les flors, la Malvarosa..

Una dosi de València en vena que el meu organisme demana a crits, el problema està en saber com ha de ser de gran la dosi i quant de temps ha de durar el seu efecte fins que em torne a vindre el mono.

3 comentarios:

D. Winehouse dijo...

Jo vaig provar aquesta droga ja fa més de set anys i encara segueixc enganxat. Ma mare vol que em rehabilite i torne a Alacant, però jo li dic: "Nooo, no, no".

Enhorabona pel blog, em pareix que deu ser com una terapia per a tu.

D. Winehouse

bunburry dijo...

Només he estat a València una vegada i en mols aspectes em va recordar a Madrid. Va ser un mes de juny, i deixant a banda l'asfixiant i humit calor que hi feia (m'estimo més el sec), vaig patir els embussos amb els coches anant xino-xano, l'impossibilitat de trobar lloc on deixar el cotxe... Però el que més em va cridar l'atenció va ser l'alegria amb la que els conductors es saltaven els semàfors (en roig, clar). A Madrid no es condueix bé, és una jungla, però València és... la guerra.

Saludets.

NaNDo dijo...

Ara que dius Xino-Xano, hi ha un baret en el Carme de València que es diu Xino-Xano i no està mal. Vam anar una vega a en falles i només teníen alcohol (vam demanar cafés, sucs, te, .. i no tenien, només cervesa i cubates, però estava molt be).

T'has oblidat que Darth Vader es l'edil primer de la ciutat, el que passa es que es lleva la disfreça, però la veu de baturro no se la pot llevar.

A mí m'agrada a anar per a falles i a vuere de tant en tant partits del València. L'any passat el meu germà i jo ens vam patejar des de la plaça de l'Ajuntament fins a l'avinguda de les Corts Valencianes camejant (per a veure l'estadi en construcció). Menuda caminata, però va ser interesant recorrer alguns carrers oblidats de la ciutat i la linea de tranvia.