Any rere any...

25 de desembre de 2008

Recorde un poble xicotet de Ciudad Real al que vaig anar fa uns anys (uf..lo menos 8!). Aquest poble, Almadenejos, no té més de 500 habitants, i quasi la majoria d'ells treballen i viuen a Madrid o Ciudad Real, i per tant sols es veuen en les festes del poble, que són en Abril, i en Nadal. En aquest poble no fa falta cridar-se pe quedar (també perquè no hi ha cobertura en cap lloc), simplement la gent sap que s'han de trobar al bar, a l'únic bar que hi ha.

Recorde la meua visita a aquell poblet, la tranquilitat de saber que sempre trobes algú amb qui fer-te una cervessa, la sensació d'estar al bar i estar com a casa, perquè en un mateix espai trobes familiars i amics...

Com en l'anunci de torró, tot el món torna a casa per Nadal. I anit, a Castalla vaig tenir la mateixa sensació que a Almadenejos. No per la grandària del poble, ni tampoc perquè no vaig cridar a les amigues, però si perquè la nit del 24, a Castalla, tothom es troba al bar. A qualsevol bar, perquè tots fem la mateixa ruta: ara la plaça de bous, ara el raconet i ara l'escarabat.

I entre un bar i l'altre trobes aquell que viu a Madrid, la amiga que ha vingut de Barcelona, l'altre que viu al poble però que no veus perquè tu també estàs fora... I en definitiva multitut de gent del poble escampada per una àmplia geografia.

Dues besades, Bon Nadal!, diuen tots, i contes que es de la teua vida quinze vegades, i et conten que es de la vida de la resta, vint vegades més. Però hui es dia d'això... Aleshores uns xupitos, i ens posem al dia, any rere any... I brindem per a que l'any vinent ens tornem a trobar, i tornem a brindar.

Al final tornes a casa un poc "tocà", conseqüència de l'eufòria de tanta gent coneguda en tan poc espai, i encara que a molta gent a la que has vist no la voràs ni parlaràs amb ella fins el dia 24 de desembre de 2009, t'ha alegrat coincidir aquesta nit. Perquè durant l'any pareix que no habite al poble ningú que tu conegues. Amics i familiars estan fora, i un cap de setmana qualsevol no hi ha més que fer que prendre un cafè, tal volta una cervesseta, però sempre falta algú a la reunió, per qüestions de feina o estudis.

La nit del 24 de desembre, Castalla es fa xicoteta, tothom es troba i retroba, i la gent es posa al dia, perquè qui sap el temps que tardarà fins que tornem a coincidir.

No hay comentarios: