Nazaret

4 de diciembre de 2008

Nazaret és un barri al que València dona l'esquena, perquè la València de la america's cup i la fórmula 1 que ix en la televisió no vol saber res de la gent que viu allí. La València del "encuentro de las familias" i de la ciutat de les arts no sap que entre el port i el camp hi ha un barri de no més de 20 carrers.

En Nazaret els xiquets passen per la infància el mateix temps que dura un esternut. Els xiquets que allí viuen aprenen de la vida al carrer, i a les escoles, més important que aprendre a sumar tres més dos, és aprendre a sobreviure (ells i nosaltres).

La llàstima és un sentiment que no m'agrada gens, però quan camines pels corredors d'una escola on la infància està minusvalorada és inevitable viatjar en el temps, i arribar al teu pati de l'escola, on el problema més gran que podies tenir un dia era que les amigues no et deixaven jugar a "vaques" amb elles. Ja veus...No jugaves a vaques, però tenies les dents senceres, et permeties duxar-te tots els dies, la teua mare et preparava un entrepà per esmorzar i la teua àvia un altre per a berenar.

Els xiquets que menjaven en aquell temps en el comedor remolaven el dia que hi havia dentilles o olla en penques. Els xiquets de nazaret intenten repetir si poden, sobretot els divendres, perquè alguns no tornen a menjar fins dilluns.

Nazaret és un barri de València, però aquest no ix en la televisió, perquè fa lleig, fa vergonya a les autoritats. I tal volta per la consciència (que és molt sàvia), envien a aquestes escoles més recursos materials. Però els que menegen el cotarro en l'educació han trepitjat poques voltes aquestes escoles.

I és que Nazaret és mort per a ells, però encara que parega mentida, a Nazaret hi ha vida, i hi ha infàncies que mereixen ser reconegudes.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Molt bona Sole!!!!!
Quiliseta!!