Arriba un nou any, i tots, de forma més o menys inconscient tenim algun propòsit al cap. Deixar de fumar, perdre els quilos que hem agafat aquestes festes, etc. Jo intente no fer massa propòsits, perquè de sobra sé que després no tinc força de volutat per complir-los.
Anit em vaig despertar a les 5 del matí, sobresaltada, com després d'un malson. No recorde bé el que vaig somiar, però si recorde tenir una sensació de malestar al cos. Són d'eixos somnis que no recordes, però que quan et tornes a dormir segueixes somiant igualment, i et despertes tres o quatre vegades més.
Així, he decidit no intentar dormir més, sinó esbrinar què és el que no em permetia dormir. Podia ser qualsevol cosa, per Nadal res no em resulta estrany. Entre pensament i pensament han començat a vindre'm al cap algunes imatges borroses del meu somni, i paraules en lletres fluorescents (si, com en una pel.lícula de por). I què he vist? He vist les rodes de la meua maleta, plenes de fang, la meua palestina i la paraula "incertesa".
No sóc intèrpret de somnis, però crec que he decidit convertir tot açò en un únic propòsit d'any nou, que és: recobrar la meua incertesa. Perquè açò de sentir que tot està fet em mata per dins. El que està fet està fet, i el que tinc no ho llançaré a perdre, però necessite tornar a sentir la por de no saber que passarà demà. Perquè al cap i a la fi, això és el que m'ha inspirat aquests tres anys del blog.
No tinc ni idea de com ho faré, però vull tornar a ser jo, perquè sense incertesa, no ho sóc.
Eixe és el meu propòsit.
Anit em vaig despertar a les 5 del matí, sobresaltada, com després d'un malson. No recorde bé el que vaig somiar, però si recorde tenir una sensació de malestar al cos. Són d'eixos somnis que no recordes, però que quan et tornes a dormir segueixes somiant igualment, i et despertes tres o quatre vegades més.
Així, he decidit no intentar dormir més, sinó esbrinar què és el que no em permetia dormir. Podia ser qualsevol cosa, per Nadal res no em resulta estrany. Entre pensament i pensament han començat a vindre'm al cap algunes imatges borroses del meu somni, i paraules en lletres fluorescents (si, com en una pel.lícula de por). I què he vist? He vist les rodes de la meua maleta, plenes de fang, la meua palestina i la paraula "incertesa".
No sóc intèrpret de somnis, però crec que he decidit convertir tot açò en un únic propòsit d'any nou, que és: recobrar la meua incertesa. Perquè açò de sentir que tot està fet em mata per dins. El que està fet està fet, i el que tinc no ho llançaré a perdre, però necessite tornar a sentir la por de no saber que passarà demà. Perquè al cap i a la fi, això és el que m'ha inspirat aquests tres anys del blog.
No tinc ni idea de com ho faré, però vull tornar a ser jo, perquè sense incertesa, no ho sóc.
Eixe és el meu propòsit.
Bon any, des de Sella.
