Fem-ho difícil...

16 de gener de 2009



És com jugar als escacs: col.loques les peces: la torre, el cavall, l'alfil, la reina, el rei, els peons... Mous la primera peça, i esperes resposta. Una resposta de vegades et trastoca, perquè sovint mous el cavall i de sobte has mogut un peó. I això què significa?

Vas marcant l'estratègia, però no saps que jo també tinc la meua. "Jaque", i desplaces l'alfil amb una agilitat que no sabies que tenies. Aconsegueixes escapar quasi per casualitat. Ara et toca a tu. Esperes, respires, mires el temps, em mires a mi esperant un gest de debiliat, que no trobes enlloc.

I entre el tauler i les peces ens hem perdut, juguem a jugar, sense saber les regles del joc, perquè ningú no les ha escrit. Llavors, i sense voler-ho, ens veiem envoltats per una blanura espessa, que no deixa veure el pròxim moviment, ni la peça que mourem. Com si els requadres blancs i negres ara foren grisos.

Els escacs poden esdevindre un joc molt fàcil, per al qui és expert, però nosaltres no ho som...

1 comentario:

kuxa dijo...

Hay juegos que sabes cómo comienzan... pero llega un momento en el que no sirven las reglas, te pierdes, porque cada partida es distinta, la inseguridad se puede adueñar de ti si no conoces a tu adversario... y hay estrategias que por muy estudiadas que tengas se van al garate en el primer contratiempo.
Conoces el juego.. de la vida? ;)