Una casa con tres balcones...

12 de febrer de 2009





"Una casa con tres balcones...para mirarte colgar la ropa..."
En un balcó que dona a una plaça rodona, algú estén la roba, i el sol de les 5 de la vesprada marca els barrots de ferro al piso. "Y si el vestido se te alborota es porque sopla viento del norte"... En el balcó d'enfornt una dona grossa també ha decidit que és l'hora d'estendre, i quan alça els braços, la mànega s'estira i deixa mostrar el clotet que se li fa al colze.
Un cigarret, i el sol que fa que arrugues les celles t'acompanya, però també enganya, perquè la gelor de febrer seguix ficant-se per davall dels camals. Aquell que assoma el nas a les teues esquenes, per la porta del balcó, busca companyia, pregunta què fas, i un cigarret compartit es fuma millor. "Ya lo sé, no es el palacio real, pero si igual no estamos mal y finalmente es nuestro nido..."
Una conversació novament poc important, i qui sap si necessària per no caure en la rutina i la desesperació de parlar sempre amb tu mateixa i acabar discutint. Quin temps eh? Si, este hivern no s'acaba. A mi m'agrada l'hivern. A mi l'estiu. Què tal el dia? Bé, cansat. Jo també. I cadascú mira a un costat, buscant una nova pregunta que trenque aquell silenci dels que encara no tenen confiança per estar en silenci.
Una vesprada, com la resta, que cau sense preguntar si has fet tot el que havies de fer per a hui. Però no importa, bufes, i entres en la sombra del menjador, deixant mig cigarret compartit per a l'altra persona, que decideix seguir reflexionant sobre no se sap que, al sol... "Paz para este pobre peregrino ya cansado de buscar...en cualquier lugar..."
"Una casa con tres balcones..." Per fumar i compartir moments de soledat que no es poden compartir, però es poden acompanyar.
Y estamos esperando un invitado que está a punto de llegar...
...Bienvenido..."

No hay comentarios: