La persiana..

25 de juny de 2009

El dia que la meua àvia li deia a mon pare que baixara la persiana del terrat significava que ja estava ací l'estiu. Eixa persiana servia per deixar la porta oberta tot el dia, i ella, sentada en la seua cadira disfrutava del corrent d'aire, i ja de paso, ens tenia informats de tot el que anava amunt i avall per tot el carrer (i de com anaven vestits...)
A l'hivern sempre entràvem per la porta del pati, perquè la porta principal de la casa ja sabiem que estaria tancada amb clau, i amb la cadena passada. Però a l'estiu, quan giraves el cantó i entraves en el carrer Convent ja anaves arreglan-te la roba, perquè sabies que l'àvia estava a l'altra punta, observan-te des de darrere de la persiana de la porta principal.
Ahir vam portar a terme el ritual de "baixar la persiana del terrat", i després de llevar-li la pols hem obert la porta i l' hem penjat. M'he posat una cadira darrere i menjant bresquilles (indicadores d'estiu també), he fet d'àvia i he "romanssejat" sobre el carrer i la gent.

Així queda inaugurat l'estiu a casa.

3 comentarios:

  1. És un solstici molt original...i molt valencia...jaja. M´apetixen bresquilles!

    ResponderEliminar
  2. Quina sort tenir un terrat així! I una àvia amb caràcter! A Castalla? Al meu Alcoi natal el pis és massa menut, ja saps, proletari, però també obriem la persiana del balconet, i s'hi ficava mon pare. ara l'hem encristallada per guanyar un metret d'espai, però hem perdut la persiana.

    ResponderEliminar
  3. No saps les coses que es poden trobar al terrat. És un terrat en el que si busques encara trobes coses d'altres generacions, com ara aquests ferros (no se com es diuen) que se'ls posava a les mules per anar a llaurar el camp, gerres, les meues bicicletes (desde la més menuda a la més gran), el vibrell en el que l'àvia feia tomata en conserva, fotos dels besàvis, joguets (una habitació plena, perquè l'àvia deia que si un dia venia una guerra no li podriem comprar joguets als nostres fills i que no sabem quant que es patix)...I fins fa poc vaig trobar les escriptures originals de la casa (mil nou-cents vint-i-pico o trenta-i-pico)..

    El terrat és un dels millors llocs de la casa. Ple de pols, però sempre trobes alguna cosa nova.

    Salut!

    pd. quina llàstima haver perdut la persiana, no saps l'airet més bò que corre! (espere que al menys pugueu obrir els vidres)

    ResponderEliminar