Passadís secret...

16 de juliol de 2009



La meua és una habitació antiga, i com tota habitació antiga, té una porta secreta, una paret que a simple vista pareix una paret, però que és una comporta. Entre l'armari i la prestatgeria està la via per la qual escape quan vull fugir, bé per por, bé per angoixa, o simplement per fugir. Perquè no es necessita una raó per anar-se'n.

El primer dia que la vaig descobrir vaig trobar un cullerot, brut i ple d'arena, supose que d'algun avantpassat amb una personalitat intranquila, ansiosa i dubtosa, que va decidir un dia obrir un camí des d'aquesta habitació i no va trobar cap ferramenta més oportuna que aquest cullerot.

No hi ha, per tant, millor manera de dir que la meua habitació és sempre el lloc des d'on puc esfumar-me quan decideix esfumar-me. Arribat aquest moment espente la paret cap a la l'esquerra, faig un pas endavant i trepitje el primer dels 50 escalons d'aquella escala que em porta on jo vull anar, que és, simplement, a un raconet, on no puga ser vista, ni ningú puga saber que estic allí.

3 comentarios:

yorch dijo...

con razón el otro día no te encontraba por ningún sitio...

Esther Quilis dijo...

A la meva habitació la porta que hi ha es la del balcó...crec que millor no fugir per ella...ejejejeje!!!besets!! I sort en els resultats!!!

kuxa dijo...

Yo tb quiero un sitio de esos!! Pero me gustaría q mi puerta diera directamente a una playa desierta, con una sóla palmera, y bajo la palmera una silla (multiposiciones) y un libro (y un ipod).
Estaría guay eeh??