Illes desertes...

20 d'agost de 2009


Com li passa a molts, la meua inspiració sol anar lligada al mal oratge i als quefers diaris durant el curs escolar. L'estiu està fet per descansar, i el cap s'ho pren en serio i descansa. Només s'activen els pensaments en estacions de tren, en ciutats concretes i en illes desertes, al menys en el moment de sortir el sol.

I una es pregunta com pot ser que certes experiències només es donen en un lloc i moment determinat, en el qual van a caure certes persones que, com tu, no cauran més allí. I sobre tot, com es possible que en el moment en que passen no sigues conscient de que no tornaran a passar, perquè de ser-ho, m'hagués passat tres mesos sense dormir, exprimint el suc d'una illa, d'un tros de terra "flotant" en mig d'un mar que em fa molta por, però que em transmet tot allò que a terra ferma no trobe enlloc.

1 comentario:

kuxa dijo...

uff.. pensaba q yo era la única sin inspiración en verano jejej