Pensament i llenguatge..

9 d'octubre de 2009

Així no. No es truca a la porta de ningú per demanar-li sal si el que en realitat vols és sucre. Vols sal? Demána-la. T'obriré la porta a les 5 del matí per donar-te sal. Però no em demanes sucre i esperes que endivine que vols sal.

No es pot viure a disposició dels pensaments dels altres. Som humans, i tenim contradiccions, és normal. Hui podem pensar blanc i demà pensar negre. Però el que no es pot fer és pensar blanc i fer negre al mateix temps, perquè així no som contradictoris, som incoherents.

Els éssers humans, de moment, no tenim encara la capacitat d'esbrinar el pensament humà sense parlar les coses.

És coneguda la relació entre pensament i llenguatge.


Utilítza-la.


3 comentarios:

yorch dijo...

Yo he tenido situaciones en las que otra persona y yo hemos pensado exactamente lo mismo. Es cierto, que han sido situaciones muy puntuales. Probablemente sea casualidad, eso o tengo poderes y aún no he aprendido a controlarlos...

german dijo...

no és tan senzill de vegades, perquè el llenguatge i els sentiments no es corresponen, en algunes ocasions, amb el que es voldria dir però no es pot... :) temps... només és qüestió de temps! (per al que siga). Salut!

kuxa dijo...

Sí, hay veces que queremos sal y pedimos azúcar. Hay veces que creemos que necesitamos sal y necesitamos azúcar, y desde fuera.. las cosas siempre se ven mejor.
O nuestro orgullo nos impide pedir lo que realmente queremos, nos creemos merecedores de azúcar... pero esperamos a que los demás se den cuenta y nos la ofrezcan, y mientras.. por pedir algo, pedimos sal.

Bsitoos!!