Felicitats Nancy...

12 de novembre de 2009


La Nancy compleix 40 anys. Una infància, una vida, tot un seguit de generacions que l'hem disfrutat a la Nancy, però la de veritat, no la que fan ara en la Xina, amb el cap desproporcionat i els ulls trets de dibuixos manga.

Els que som d'ací prop coneixem bé que aquesta indústria, la de la joguina, ha marcat la nostra vida: la Nancy, el Nenuco, els clics... Jo tinc tot un terrat ple d'aquests joguets que mon pare comprava a la fàbrica mentre a mi em deien que havia anat a fer un "mandao". Quina innocència més bona.

Tots tenim, els d'Onil, Ibi i Castalla, algun pare, amic, cosí, oncle, conegut...que ha treballat a Famosa. També estan els qui van començar als 13 anys fent "ullets" a casa, per les vesprades, en sortir de l'escola. Una escola que s'acabava prompte, perquè en aquells temps feia falta la feina, i com que n'hi havia (Famosa tenia les portes obertes per tots), doncs no era necessari estudiar. Mon pare va començar reparant Nenucos, i els que no tenien reparació possible (és a dir, els que no podien fer bombolles per la boca) acabaven a ma casa. I era el pare perfecte. Existeix un pare millor que el que et porta joguines quan eres xiquet?

I ara què? Que Famosa se'n va a pique no és cap novetat. Els qui són d'Onil o de propet, i els qui tenim familiars treballant allí ho sabem ben bé. Venta rere venta, empresaris que es plenen les butjaques, accionistes que trauen profit de tot aquest negoci que als qui han sigut treballadors de tota la vida se'ls escapa de les mans...

Les oficines a Madrid, la produccio a la Xina... I els treballadors, tard o prompte, a casa, amb una mà davant i l'altra darrere, després d'haver alçat tota una industria, tota una imatge d'una empresa de joguets coneguda i estimada.

Com que la Nancy ja desapareix (la que feien ací, no la que fan en Xina), ara han fabricat una última remesa i les venen als treballadors com a nines de coleccionista, amb un descompte, per suposat.

Ens n'hem quedat una (encara que en tinc dos més al terrat), i hui, quan he anat a arreplegar-la he pensat que quan tot acabe, potser no compre més joguines de Famosa. Perquè Famosa, el que era, ja no existeix.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Encara que tinc un paper que diu que soc economista, que vaig fer una minitesi de famosa amb entrevista inclosa a d. Ramón Sempere, que m han donat el premi periodisme economic 2009, crec ni jo, ni ningú ho haguera explicat millor i tant claret com tu.

cuidat
bs
ah el meu blog es www.juliovicedo.com

Esther Quilis dijo...

Jo tambè tinc la nancy negreta de coleccionista!! La veritat es que es una verdadera llàstima el que ha passat a Famosa, amb el que ha significat!! Quan era petita la meua mare agafava els joguets defectuosos o que havien sigut una prova i els portava a casa, quina alegria donava!!! Saps el més graciòs?? Que encara ho fa!! Jjejejeje!! Besets bonica!

Agostí Tiralí dijo...

És deveres. És trist haver de comprovar aquesta deslocalització d´una producció que havia marcat fortament durant les últimes dècades la identitat d´un poble com Onil i la seua gent.

Tu ho dius molt bé, tots els que som (amb permís de ser inclós) de per allà dalt, tenim alguna cosa que ens relacione amb Famosa. A banda de la meua padrina (el cas de la qual, ja l´ha contat més amunt la meua cosina Quilis), el meu iaio va començar en el món del joguet de la mà de Famosa. Més tard, va decidir fer-ho autònomament, però sempre tenint en Famosa, una factoria que ens proveïa de productes de qualitat.

La venda va suposar l´agreujament d´una situació que ja es veia tocada. Seria d´innocent pensar, que un grup d´empreses de fora del nostre àmbit haguera tingut un mínim de "caritat", que sobrevisquera a tots els interessos estrictament econòmics i privats que els mouen. La resta ja ho coneixem. Expedients de regulació d´ocupació, acomiadaments, prejubilacions, deslocalització de la producció, pèrdua d´identitat de la mateixa...

Malgrat tot, encara hi ha prou gent que treballa en Famosa, i alguns tenim la innocent esperança de què algun dia la situació es redrece...

Besets, Sole. Un gran post.

(Jo no jugava a les nancys...però la meua cosina Esther crec que sí...XD. Me´n recorde).

Sole dijo...

Quiliiis! mon pare també em porta de volta en quan alguna que altra coseta... Fa dos anys, un betlem de pin y pon, perque n'hi havia dos pin y pons que estaven mal pintats... I mira que jo no sóc de nadal ni de betlems..però eixe any el vaig posar xé!

Besets!

Gràcies als tres per comentar!