Deuria existir la possibilitat de formatejar el cervell. O certes cavitats. Aplicar allò de la memòria selectiva però a la màxima potència.
L'altre dia, davant un nou formateig de l'ordinador, vaig fer selecció del que hi havia que guardar i certes coses que podien i devien ser borrades definitivament, entre les quals (i la gran majoria) eren fotos. Mira que sempre m'ha costat desfer-me de fotos d'altres èpoques... Però supose que sempre hi ha una primera vegada per a tot. I no té sentit guardar coses a l'ordinador que, si pogueres, borraries del cervell.
Són eixes coses que, ni tan sols han merescut la pena enviar a la paperera de reciclatge (i tenir l'opció d'arrepentir-te i restaurar), sinó que més bé les has deixat en l'ordinador, per a que el formateig fera la seua feina.
Podria ser així de fàcil. Gitar-te i alçar-te sense recordar certes coses. Perquè si no ho recordes no ha existit, i si no ha existit no has patit.
Al final, i davant la impossibilitat de que això passe (al menys en un futur immediat), penses que tal volta si això fora possible, tard o d'hora cauries en els mateixos errors que has caigut sempre. Allò que es diu: bollet, lliçó, no es podria concebre.
I si ho pense bé... prefereix recordar-te. Tenir encara alguna cavitat del cervell activada amb la teua cara.
Per saber quan arrancar a correr si et veig vindre de front.
"...no te olvides que soy testigo casual...de tu soledad..."
L'altre dia, davant un nou formateig de l'ordinador, vaig fer selecció del que hi havia que guardar i certes coses que podien i devien ser borrades definitivament, entre les quals (i la gran majoria) eren fotos. Mira que sempre m'ha costat desfer-me de fotos d'altres èpoques... Però supose que sempre hi ha una primera vegada per a tot. I no té sentit guardar coses a l'ordinador que, si pogueres, borraries del cervell.
Són eixes coses que, ni tan sols han merescut la pena enviar a la paperera de reciclatge (i tenir l'opció d'arrepentir-te i restaurar), sinó que més bé les has deixat en l'ordinador, per a que el formateig fera la seua feina.
Podria ser així de fàcil. Gitar-te i alçar-te sense recordar certes coses. Perquè si no ho recordes no ha existit, i si no ha existit no has patit.
Al final, i davant la impossibilitat de que això passe (al menys en un futur immediat), penses que tal volta si això fora possible, tard o d'hora cauries en els mateixos errors que has caigut sempre. Allò que es diu: bollet, lliçó, no es podria concebre.
I si ho pense bé... prefereix recordar-te. Tenir encara alguna cavitat del cervell activada amb la teua cara.
Per saber quan arrancar a correr si et veig vindre de front.
"...no te olvides que soy testigo casual...de tu soledad..."
2 comentarios:
No corregues perla, i més per això. Demostra el que vals mantenint la cara ben alta, i sentinte orgullosa de no haver sigut mala persona, i d'haver aprés que tot açò t'ha fet més forta i més gran! B7s petunia =)!!!
:)
Publicar un comentario