Bambolles...

7 de juliol de 2017

Compadir-se de la gent sempre és desesperant per a qui observa en tercera persona. Qui no ha sentit llàstima d'un mateix? Qui no ha sentit llàstima d'algú? Tots, alguna vegada. Però observar des de la barrera com algú es compadeix d'ell mateix i com el seu voltant fa el mateix, convertint eixa persona en una persona inútil... És una cosa que em fa bollir la sang.

No podem anar ací perquè, pobreta, ella se sentirà incòmoda. Cuida les teues paraules, perquè pobreta, ella s'ofendrà. No aniguem a aquell bar per si està aquella persona en concret que ella, pobreta, no vol trobar-se. 

En el pobreta en la boca, ella, pobreta, acaba sent una persona incapaç d'eixir de casa sense les persones que l'envolten fent de cuirassa. Sense traure l'espasa i l'antifaç per fer justícia per ella mateixa. Sense parlar per por a ofendre. Sense sentir per por a patir. Sense saltar per por a caure. 

Ningú és apte per donar consells, però em permetré el luxe de deixar-ne un ací escrit:

Cuida't de qui es compadeixa de tu i no tant de qui t'ataque. Les persones que t'ataquen et faran lluitar i crèixer. Les que et compadeixen no et deixaran eixir de la bambolla en la qual vius.

I les bambolles poden arribar a asfixiar. 



"...En un mundo descomunal..siento tu fragilidad..."


No hay comentarios: