A tu...

17 de novembre de 2017

A tu:

Que em lliges, que saps que sé que em lliges.

Que no vols escoltar la meua veu, que no vols veure la meua imatge.

Que t'aterrava la profunditat dels pensaments, de qui té tot i no té res clar.

Que qüestionaves les meues decicions, o la falta d'elles.

Que t'aterrava que em qüestionara la vida, com qui es qüestiona la mort.


Ara entenc:

Que no vas ser suficient, que no vas estar a l'altura.

Que no eren les meues contradiccions, sino les teues pors.

Que no era jo, que eres tu.


I per això;

Em em lliges, però no em parles.

Em sents però no m'escoltes. Em veus però no em mires.


Però sobre tot:

Et qüestiones si el que tens serà suficient. 


I a mi:

No m'importa que em lliges, tampoc que em mires o m'escoltes.

Que conegues els meus canvis de vida, de casa, de gent.

Que sàpiguqes que encara tinc contradiccions.

Que de tant en tant encara em qüestione la vida.


Per això has de saber, com segurament ja sabràs, però t'aterra admitir:

Que no.

No serà suficient.



"Que sepas que el final no empieza hoy"


No hay comentarios: