Silencis i pensaments...

14 de novembre de 2017

És ben estrany fer caixes de mudança (de nou) amb els anuncis de Nadal impregnant ja televisors, escaparates i propagandes de supermercats. Intente no pensar massa. No ho aconseguisc, he de dir. Segona mudança en un mateix any. Realment cansa. Cada vegada em costa més fer mudança amb ganes i il·lusió. El que em ve al cap és: puf...altra vegada? 

Intente no fer cas a la meua part esotèrica que em diu que si vaig tornar a Castalla amb intenció de quedar-me i no he tingut sort amb el pis que vaig trobar és que tal volta Castalla no és el meu lloc. La meua part racional contesta a la meua part esotèrica raonant-li que tenir uns veïns irrespectuosos no té res a veure amb el destí, ni és cap senyal. És simplement això: veïns que no saben conviure. 

Fa uns anys les mudances eren canvis que removien els budells, suposaven finals i principis d'etapa. València, Castalla, València, Aiora, Castalla, Sant Joan, València, Sant Joan i Castalla de nou. Nou mudances, deu amb la que vindrà, en tretze anys. Quan dic que necessite sentir-me a casa no tot el món m'entén. Si tens una casa, on estan les teues coses, em diuen.

Però sentir-se a casa no és només tenir un espai on està la teua roba, els teus llibres i els teus gats.  El que jo vull és entrar i eixir de casa quan jo vulga, gaudir de l'olor del que cuina la veïna, saludar els veïns amb naturalitat, no haver de penjar ordenandes municipals de contaminació acústica en l'ascensor, que no em taquen la roba de lleixiu, eixir de l'edifici i gaudir de l'olor de la tardor que fa Castalla el qual deixaré de percibir d'ací poc (perquè a tot s'acostuma el nas), posar-me els auriculars amb Sabina a tope i no eixir enlerta per escoltar si puja o baixa algú a qui cal evitar. 

Però sobre tot: el silenci

I poder escoltar-me pensar. 


No hay comentarios: