Per les que vindran...

8 de març de 2018

Tinc la sort d'haver tingut una àvia que em va transmetre la força que les dones han tingut sempre a la meua família, la seua savisa, la seua experiència, el seu patiment. La meua àvia va ser apartada de l'escola als 9 anys, el 1931, en plena república. Va patir la guerra, la postguerra, la fam, el estar sempre a l'ombra del seu marit durant la dictadura. La meua àvia, com totes les dones d'aquella època, havia de demanar permís al seu home per poder obrir una llibreta d'estalvis, no podia votar, no podia alçar la veu. Perquè era dona, simplement perquè era una dona. 

Tinc la sort d'haver tingut una mare que ha sacrificat somnis, diners, sopars i viatges per tal que jo pogués estudiar i poder gaudir la situació privilegiada que tinc ara mateix. Una mare que va deixar d'estudiar per decisió de son pare, perquè les dones han d'aprendre a cuinar, cosir i servir la casa, no estudiar. Una mare que ha treballat des dels catorze anys del que ha calgut, per tal de posar un plat a taula i que a més, no ens faltaren les experiències a l'escola: les excursions, els llibres, els esmorzars amb el pà encara calentet del forn, els teatres, cinemes i activitats culturals que ens feren créixer, aprendre i tenir ganes de saber més i aprendre més.

En contraposició a tot açò, jo tinc la sort de tenir un treball, públic, ben pagat. Tinc la sort de cobrar el mateix que els meus companys de feina, perquè com que el nostre treball és públic, els nostres sous i antiguitat també. Tinc encara més sort de poder agafar una baixa, siguen quines siguen les causes. Sé que puc demà ser mare i gaudir del que serien els meus escassos 4 mesos de permís de maternitat i si volgués podria agafar una excedència d'un any o dos per criar el meu fill o filla sense por a perdre la feina. Tinc la sort de poder fer vaga hui, demà o d'ací dos dies, perquè em puc permetre perdre els 90 euros que em restaran de la nòmina. 

Per això, perquè puc, faig vaga. 

Però sobre tot per elles. 

Per totes les que van lluitar fa temps, perquè estem en deute amb elles. Perquè elles van lluitar per nosaltres. 

I nosaltres hem de lluitar per les que vindran.

No hay comentarios: