Favors i deutes...

20 de juliol de 2018

Jo no vaig estar especialment nerviosa durant el procés d'oposició pel qual vaig passar. Ho vaig estar durant els cursos de preparació, però no els dies dels exàmens. Tampoc vaig fer una gran celebració quan vaig treure la meua plaça, no sé si perquè vaig acabar molt exhausta o perquè encara no tenia massa assimiliat el que això suposava. 

Enguany he esat a l'altra banda. I no sé si perquè tenim un sistema prou opac és que m'he sorprés molt d'estar dins d'eixe sistema durant unes setmanes. He rebentat dels nervis, he plorat, he estat nits sense dormir, he estat fora de casa durant dotze hores amb res més que un iogurt al cos, he oblidat aniversaris, cites i assumptes propis com per exemple estar pendent de la meua pròpia adjudicació per al curs vinent. 

He rebut trucades de gent que no pensava que rebria mai. Missatges de números desconeguts de persones que m'han escrit per informar-se, resoldre dubtes i el que és pitjor, intentar obtenir benefici (poc em coneixen). 

He rebut sol·licituds d'accés a les meues xarxes socials. He escoltat parlar de mi en grups de whatsapp i altres vies de comunicació. He vist murmurar la gent al meu pas. Han analitzat d'on vinc, en quins centres he estat, quants anys porte treballant i quina és la meua situació administrativa actual en relació amb la Conselleria d'Educació. 

Jo no vaig estar especialment nerviosa durant el procés d'oposició pel qual vaig passar. Jo no vaig voler saber res de ningú, ni de qui m'examinava ni de qui posava els meus exàmens. Jo no vaig voler saber res d'allò que feia la gent amb la qual competia, no volia saber quins temes portaven estudiats, ni de què tractava la seua exposició, ni quants punts de formació o experiència portaven i com afectava això a la meua posició. 

Perquè aquella persona que vol saber i obtenir benefici per a mi ja demostra, en primer lloc, que no és una persona que valora l'esforç. En segon lloc, que és poc intel·ligent, perquè arribar a entrar a qualsevol feina en qualsevol admnistració pública amb ajuda significarà que estaràs en deute tota la vida. 

I jo no he volgut mai deure res. 

Però tampoc que ningú em dega res.

No hay comentarios: