Benvingut...

18 d'octubre de 2018

Comença a fer fred. Primeres baixades de temperatura. I arriba la nit en què ja ens busquem els peus per compartir la calor. Primer cobertor, primera manta als peus. Anar a dormir abans d'hora. Tapar-se ja el nas i les orelles. 

Gitada de costat, comence a deixar caure els ulls. I quan crec que no tardaré deu segons en adormir-me, et note al darrere. Enfiles la mà per davall de la meua camiseta del pijama. Em toques el ventre, fas cercles en el meu melic. Fas caminar els teus dits des del meu melic fins els meus pits. Els estrenys amb força al temps que aproximes més el teu cos. Que no quede distància entre els dos, penses. Pel fred, sobre tot. 

Notes la duresa dels meus mugrons. Els acaricies, al temps que em puges la camiseta del pijama i em beses l'esquena. I jo em faig l'adormida, perquè vull que sigues tu qui marque el ritme. Baixes suaument la teua mà de nou al meu melic i fas lliscar els dis per dins la goma de les meus braguetes. I jo, que fins fa dos minuts pensava que hui no tardaria en adormir-me, em deixe portar. 

No parlem. Només la nostra respiració s'escolta a l'habitació. Puja el rítme cardíac, sobra roba. Fora el primer cobertor. Fora la primera manta.
Benvingut el fred que fa que les distàncies siguen més curtes.

1 comentario:

Nür dijo...

Benvingut el fred...