A l'inrevés també...

29 de novembre de 2018

Convé no oblidar d'on venim. Especialment quan venim de baix, de sequera econòmica, de llaurar el camp i administrar cada pesseta. I no és que jo haja llaurat cap camp (fer olives i ametles és on més lluny he arribat), però he vist gestionar cada duro i cada euro que ha entrat a casa. Per a la nevera i els estudis. I només quan he tingut la meua feina és que he pogut estudiar més, viatjar, estalviar i gastar en capritxos.

Em pregunte com ho fa la gent. Eixa gent que quan arriba dalt oblida amistats, família, principis i valors. Vull dir, eixa gent que caga diners. Que en té tants que no sap en què malgastar-los. Eixa gent que els malgasta però que paga set-cents euros de sou als seus treballadors (i gràcies). Aleshores em pregunte si la riquesa és quelcom que es guanya a base d'esforç o a costa de la dignitat de la resta.

I a mi, que vinc de quasi onze anys de treball en l'empresa pública, em costa molt entendre la gent d'empreses privades que han arribat ben alt i els guanyen a cabassos però obliden que un dia van ser ells o elles a qui trepitjaven la dignitat. Que un dia van ser els seus progenitors els qui es van llevar de capritxos per poder donar-los uns estudis. I que eixos estudis els han permés estar on estan.

Aleshores recorde sempre l'àvia, que deia que la vida no és linial sino circular. I sovint oblidem que no estem ni dalt ni baix, que estem en una roda. I les rodes, com és normal (per la seua forma), roden. 

Així, hui estàs baix i demà estàs dalt.


Però compte, a l'inrevés també.

No hay comentarios: