Entranyes...

24 de novembre de 2018

De vegades cal buidar les entranyes per saber el que es vol. Deixar anar. Deixar-se anar. Hui em plene la banyera i demane perdó al planeta i la sequera. Enfonse el cap i aguante la respiració uns segons. Els necessaris. Em rente l'escuma dels ulls i observe els gats observant-me des del vàter. Fa dies que em segueixen per la casa. Fa dies que m'observen. El sisé sentit segur. 

Em rente amb cura el cos i deixe anar la sang que tinc entre les cames. M'observe els dits tacats i fregue el meu dit índex cotra el polze. És molt curiosa la sang, com es dilueix amb l'aigua. Lleve el tap de la banyera i em quede observant com l'aigua s'emporta tot. 

Clar tinc, des de fa molt temps, que el que no ha de ser no és. I em pregunte si allà baix a les clavegueres les meues entranyes es faran amigues de les entranyes de la resta. 

Espere que sí. 


"Déjalo estar, no pudo ser, tendré que acostumbrarme. Días de paz, lunas de miel, duraron un instante."

1 comentario:

Nür dijo...

Brutal. Eres maravillosa y escribes maravilloso. Te quiero, malaputi.