Crisi inspiracional...

 31 d'agost de 2020

He llegit que després de ser mare es passa per una temporada de sequia inspiracional. La vida canvia tant que no és que no es tinga temps per escriure, pintar o composar, és que no se sap massa bé per on començar a fer-ho. 

A mi em costa reprendre els meus escrits. I no és que no tinga de què parlar...és que no vull parlar de la maternitat, perquè m'agradaria que aquest raconet fora soles meu. Ser mare plena molt, però també ho buida tot. I sembla una tonteria, però seguir tenint aquest espai per a mi (i els qui lligen a l'altre costat) és una de les coses que vull mantenir. 

Així doncs, he vingut a no dir res, perquè estic en crisi i necessitaria ordenar primer tot el que pense, sent i visc. Potser és impossible no vindre ací a parlar de la maternitat, perquè ei, és que ara sóc mare. I no em puc deslligar d'això. 

Tampoc vull vindre ací a parlar de pandèmies i la fi del món, perquè d'això en tenim en la televisió tots els dies i a totes hores. 

 De moment aprofite els espais de temps que tinc (curtets, val a dir), per escoltar un poc de Blowin in the wind, a veure si  se'm remouen els budells i torna la inspiració.

L'any 2020 passarà a la història com un any buit, en el meu cas, a tots els nivells.