El part també...

 21 de gener de 2021

A vosaltres no sé, a mi em falta l'aire. I no per estar en casa confinada, amb una panxa d'embaràs de 6 mesos i mig i una hora de sol d'hivern que pega de gaidó per la finestra de l'habitació. Em falta l'aire perquè necessite vore un poc més de sensatesa.

Em sent soles. No sé si vos passa, i no sé si és la pandèmia, l'embaràs, els canvis que estan per vindre o tot un poc mesclat. En l'altre embaràs ja vaig tenir la sensació de ser simplement un forn, un "has de menjar per dos, que ara has d'alimentar al bebè". Un "compte amb l'embarassada, deixeu que descanse, que ara el bebè és el més important". Un mirar-te a la panxa i no als ulls. Quan eres mare sents una anul·lació total. Però del que molta gent no s'adona quan fa certs comentaris, és que ja ens sentim anul·lades estant embarassades. Quan estàs embarassada i et pregunten "Com estàs?", no té res a veure amb tu, sino amb tu en relació amb el bebè que portes dins.

Es cuida poc la salut mental de les dones embarassades, i en un segon embaràs encara menys, perquè es dóna per fet que com que ja has passat per tot, ja no tens por. I que pots estar al 100% perquè estàs embarassada, no malalta. I perquè "ara ja saps el que és". I què voleu que vos diga...les pors són diferents, però ahí estan. 

Jo no necessite que em posen una estora per on vaig. Només necessite tranquil·litat, que no se m'exigisca una fortalesa perenne. Perquè estic embarassada, perquè la pandèmia i les hormones no ajuden, i perquè tinc una filla de 16 mesos que no para quieta. Jo no necessite que em cedisquen el seient a l'autobús. Necessite que entenguen que de vegades m'alce del llit a les 3 del matí. I passe la nit en blanc. I plore. Necessite temps per digerir els canvis laborals que estan per vindre, canvis que rep embarassada i en plena pandèmia, el que suposa una interpretació de major magnitud per a mi en aquests moments.  I com que no el tinc, el temps, voldria almenys poder prendre'm la llicència de posar-me histèrica i no haver de manternir la calma, pel bé de tots. El meu bé també hauria de comptar.

Perquè al final sembla que tot el que m'envolta és més important que jo. Tot el que envolta la meua salut mental pot ser ajornat. Els quefers i la rutina diària no poden ser ajornats. I així em veig en una espiral d'insomni i com he dit, amb altres pors que res tenen a veure amb el primer embaràs. I és que del primer embaràs i el primer part fa por no saber on vas i què suposa, fisicament. Del segon embaràs i part fa por que se't trenque l'ànima i no sigues capaç de reparar-la. 

Necessite creure que podré parir, perquè creieu-me si vos dic que el part depén 100% de la fortalesa mental de la dona. La fortalesa i preparació física ja la du de sèrie. 

Jo ara mateix no m'ho crec. I la falta de creença en una mateixa ho dificultat tot molt. 

El part també.