"O tal vez ese viento..."

 6 d'agost de 2021

Fa temps que no escolte Sabina, ni Loquillo. I, si vos sóc sincera, m'he posat una de les meues llistes de reproducció de Sabina ara mateix, i no em trobe. L'estiu que vaig estar treballant a Tabarca em vaig emportar un reproductor mp3 amb música i crec que no hi havia res més que Sabina. Tabarca és una illa xicoteta, i viure i conviure tres mesos allà amb les mateixes persones, sense més escapatòria que el mar, fan necessari alguna via d'eixida. La meua eren els auriculars, Sabina i el "Puerto Viejo". Soles. La companyia era espectacular, però l'espai era reduït. Era necessaria la soledat, de tant en tant. 

Ser mare és oblidar-te de tu mateixa i dedicar-te a la resta del món. És una crisis d'identitat brutal, i si no eres capaç de veure més enllà, de tenir visió de futur, la desil·lusió pot ser enorme. És una contradicció diària en la que vint-i-cinc vegades al dia vas de "com vos puc estimar tant?" a "en quin mal moment vaig decidir açò...".

Som moltes les qui, després de ser mares, ens tallem els cabells. Cabells de mare, en diem. Des de fora pensava que era per comoditat, perquè els xiquets són mocs, baves i poc temps per cuidar-se els cabells. I és possible que, en el cas de altres mares, haja sigut per això. En el meu cas, tota crisi comporta una retallada de cabells. I sí, estic en crisi.

I tal volta per això em costa escoltar la música que abans escoltava. Perquè les cançons són records. I sí, trobe a faltar la llibertat i la incertesa que em donava València, la joventut que tenia en Tabarca, els viatges, gitar-me borratxa i alçar-me ressacosa, anar a dormir sense cap patiment al cap.

Res no és idíl·lic en la maternitat, i jo he hagut de parar tres vegades d'escriure, per poder atendre les criatures. No es pot ficar pressa a la inspiració. I haver d'ordenar els pensament i plasmar-los amb rapidesa, per si les xiquetes reclamen, no és una bona forma d'escriure. 

Cala més el que es veu a casa que el que s'explica. I m'agradaria que les meues filles em veren gaudir de la música, que entengueren que sa mare seu a llegir, a escriure i a continuar estudiant, perquè li agrada saber i perquè la formació és la millor forma de ser independent. Ara, però, només tinc temps per canviar panyals, donar pit i arreglar la casa. Imagine que encara és pronte per a la resta.

I quan tinc cinc minuts al dia, són tantes les coses que voldria fer per mi, que no puc fer res. Què m'agradaria fer ara? Estar soles a casa (encara no he estat a soles en la casa nova que ens hem comprat), engegar el tocadiscs, seure en bragues al piso, beure una copa de vi blanc ben fresquet, reposar el cap al sofà i deixar passar la vesprada. 


"O tal vez ese viento...que te arranca del aburrimiento...y te deja abrazada a una duda...en mitad de la calle y desnuda".